Estimada Mare, per molts anys més.

Image

Jo sé que tu ho saps tot això, però no està de més recordar-t’ho, agrair-t’ho i cridar-ho ben fort per què el món sàpiga que tinc la millor mare del món.

Bé doncs, avui tinc la perfecte excusa per dir-te lo meravellosa i fascinant que ets. Començaré fent una llista de les meves coses preferides, però no puc estar hores i hores perquè haig de seguir estudiant.

Estimada Mare,

Gràcies per portar-me al món.

Gràcies per regalar-me tres germanes increïbles: Carla, Maria i Marta. Tot just ara estic coneixent el seu gran potencial i encant en cadascuna d’elles.

Gràcies per triar un pare tan generós, optimístic i valent.

Gràcies per fer que la meva infantesa fos com un conte de fades.

Gràcies pels pastissos de aniversàri (Nutella, melmelada de maduixa i cosetes de colors).

Gràcies per adornar les palmes plenes de golosines i regalets.

Gràcies per ensenyar-me a esquiar i anar amb bici.

Gràcies per ensenyar-me valors i educació.

Gràcies per donar-me la oportunitat de ballar i estimar la música com tu fas.

Gràcies per pelar-me la fruita .

Gràcies per cuidar-me quan estic malalta.

Gràcies per agafar el telèfon 100 vegades al dia quan no sé que fer amb alguna decisió que per a mi sembla la fi del món.

Gràcies per venir als meus festivals, musicals, concerts i recitals.

Gràcies per depositar fe en mi en tot moment.

Gràcies per portar-me pel bon camí i acompanyar-me en aquesta gran aventura de venir als Estats Units.

Gràcies per ser un model de valentia, esforç i dedicació el dia a dia. (Nosaltres ens adonem de tot).

Gràcies per les teves sopes, els teus ous al niu, els teus macarrons i el teu peixet.

Gràcies per ajudar-me amb els projectes del cole (Per que si fos per mi… no hagués passat la tecno mai).

Gràcies per ajudar-me a triar la University of Florida. Per apollar-me a entrar en una cultura completament diferent a la nostra i formar part d’aquest gran grup de nenes, AOII.

Gràcies per llegir-me, per escoltar-me, per abraçar-me, pels reis mags, pels ratoncitos Pérez, per les vegades que ens despertes suaument amb les teves carícies.

Gràcies per ensenyar-me l’àngel de la guarda. Per confiar més en mi a mesura que el temps passa.

Gràcies per estar de la meva part quan tinc raó. Gràcies per renyar-me quan no feia les coses ben fetes i sobretot quan tu creies que t’havies equivocat i venies a demanar perdó. (Poques vegades, però alguna que altra ho has reconegut, i és molt humà).

Gràcies per deixar-me volar, per acceptar com sóc. Per ensenyar-me món sense oblidar mai casa nostra.

Gràcies per abraçar-me en els moments més durs quan ja creia que no tindria mai més motius per somriure.

Gràcies per portar-nos a Barcelona, ciutat, per com vas lluitar per què entréssim al Sant Ignasi a mig curs casi (jajaja).

Gràcies per comprendre’m i ficar-te en la meva posició. Gràcies per animar-me amb els meus projectes i amb el títol de professora de ioga.

Gràcies de tot cor per estimar-me per que jo si no fos per a tu, no hem trobaria aquí, prenent el solet que tan ens agrada i reflexionant sobre la meravella de mare que m’ha tocat. Ets realment una sort i un plaer inmens.

Ets el meu pilar, la meva font d’inspiració, el meu repte, el meu regal, el meu model, el meu confessionàri, la meva brúixa, la meva lluna, la millor persona que he conegut mai.

T’estimo molt Mama, per molts anys més de felicitat i amor.

Sempre,

La teva filla gran,

Laura

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s