Lluny de casa i alhora al costat del cor

Aquest matí de dimarts m’he aixeca’t una mica baixa d’energia. A vegades passa que quan prestes molta de la teva energia als demés o no menges bé, et sents baix,-això m’ha dit una de les persones que tan m’estimo des de Barcelona-.

Avui m’he atura’t un moment i he observat el calendari que penja d’aquesta paret blau cel de la meva habitació a la sorority. M’he adonat que el mes de Març ja casi ens dona la benvinguda, i que els el dies i les estacions passen a la velocitat de la llum. Sense adonar-me ja fa tres anys que estic embarcada en una nau que va despagar cap a terres desconegudes. Moltes aventures, reptes i proves m’ha anat proposant la vida, i ara m’adono que serveixen d’alguna cosa. Moltes d’aquestes coses i situaciones estan modelant i impactant en el meu creixement personal. —Molts dies de pluja i sol des de que vaig marxar cap a Miami, “The sunshine State”.

Avui  escric clar i català. Amb il·lusió i amor neixen paraules directes del meu cor de les quals molts desconeixeran i altres entendran perfectament, com si d’ells mateixos estigues parlant.

Quan marxes fora, quan obres les portes cap a una nova aventura, la teva visió del món canvia completament i tot el que creies que podria passar-te és multiplica per deu. Jo era d’aquelles persones que vivia pensant que mai marxaría del meu país. Sempre havia pensat que molts dels refranys que diem només són nostres i de la nostra cultura, i he descobert que no és així. Aquí també diuen “There are more fishes in the sea”, quan algú ho deixa amb el nóvio, és a dir que ja en trobaràs un altra noi dona, no et preocupis.

Quan poc a poc aprens la llengua i les seves maneres de fer, t’adones que aquestes persones de l’altra punta del món, ploren per les mateixes penes, s’alegren per les mateixes coses i et confessen secrets dels quals tu també has pecat abans. T’adones que tots som iguals. Que tots som fets de la mateixa pasta però cuits i modelats en diferents forns.

Ajustar-se a nou ambient, clima, cultura, geografía, menjar i cel, –per què no tot el cel és igual a la Terra–, no és una tasca fàcil. Aquí als Estats Units, el núvols són més grans i blancs, a Barcelona el cel és més blau fort i pur, així és com jo ho veig. Per això vaig decidir obrir ben bé els ulls i observar el meu voltant per treure’n el màxim de profit. Acceptant les diferències i deixant de intentar canviar forçadament el nou ecosistema.

Ara visc el dia a dia i aprofito l’oportunitat sense oblidar qui sóc i d’on vinc. Sembla molt senzill fer-ho, no ho és pas. Un cop mires enrere comences a somriure per els teus petits triomfs i alhora veus com algunes persones s’allunyen de tu degut a la distància o simplement al refredament de la relació. Tot i així, hi han altres persones, que per molt temps que passi sempre recordaran el teu aniversari, tindran un moment per posar-se al dia, escriure’t un missatge dient-te “Com me’n alegro de veure’t tan bé per les xarxes socials”. Aquestes persones tenen i  tindran un lloc en el seu cor per a mi. Aquestes persones són les que m’acompanyen en aquesta aventura, enriqueixen els meus dies i em fan veure les coses amb més llum i paciència. Gràcies pel vostre amor incondicional.

Ja que ens estem sincerant, reconeix-ho que sovint aturo la meva dia i penso amb vosaltres. Que deuen estar fent els meus estimats avis? Prenent el sol a la terrasseta de Consell de cent?, que deuen fer les meves precioses amigues?, com estaran els meus cosins?, que estarà passant en totes aquestes precioses vides de la gent a la que m’he adonat que estimo i valoro més que mai?. La família, els amics i la meva terra.

De vegades el cor hem fa mal, per què el cor fa mal sabeu? Enyoro mil i una cosa que podria descriure aquí;la olor de llenya de la Cerdanya, els matins de diumenge passejant per les rambles, anar amb moto pels carrers estrets de Barcelona, la Diada de Sant Jordi, Sitges, les croquetes d’ou de la iaia, la cervesa Estrella Damm, el talladet amb les amigues al sol de les terrassetes, el pa amb tomàquet, la lluna, Sant Joan, la Barceloneta, ell, ella, tots.

Però finalment, després d’acceptar els meus sentiments, trobo la manera de carregar-me d’energia de nou recordant que tots aquells als que estimo viuen en el mateix planeta que jo. Per tan compartim  el mateix cel, compartim la lluna i compartim una amistat gran que ens uneix per un llarg llaç que travessa mars i muntanyes, i que per temps que passi no es trencarà.

En aquesta increïble experiència he aprés a acceptar els matins d’enyorança, he intentat entendre aquesta manera superficial i materialista que tenen alguns de viure, però no per això m’he deixat portar. He aprés a seleccionar aquells americans que persegueixen un somni, que creuen en una causa més gran que ells mateixos. Aquesta aventura m’ha fet veure el món des de més a dalt. Respecto les seves costums però no oblido les meves tradicions. Desitjo roses per Sant Jordi, castanyes i panellets i tortell de reis al Nadal. He intentat provar la crema de cacauet de la que tan parlen però no, prefereixo mil cops una llesca de pa de pagès amb tomàquet, oli d’oliva i formatge de cabra. A vegades desitjo i m’agradaria molt que fóssiu més a prop, però alhora sé que si us penso esteu tot just al costat del cor, aquí mateix, amb mi.

Aquest escrit va dedicat a totes aquelles persones que es troben lluny de casa, a tots els valents i valentes que saben que tenen una missió a complir però que enyoren les seus països. Aquest escrit el comparteixo amb tots vosaltres per sentir-vos més a prop avui. Aquest escrit només té un propòsit enviar Amor i recordar a tothom que la distància no és mai un impediment, sinó una circumstància per recordar a les persones que es trobem lluny quan les valores i estimes.

Activitat opcional:

Escriu 10 cartes a persones amb les quals has perdut el contacte però t’agradaria saber d’elles.

Truca algú que sigui molt important per a tu i desitja-li un bon dia.

Agraeix als que estan just al teu costat tot el que fan per tu.

Finalment, respira i observa com els que segueixen és per què mai han marxa’t.

Avis, Nadal 2014. Barcelona

Avis, Nadal 2014. Barcelona

Advertisements

2 thoughts on “Lluny de casa i alhora al costat del cor

  1. Estoy en clase de Energética en Turin, y a pesar de lo tan importante que puede ser lo que esta explicando ahora el profesor, no he podido apartar la mirada de la pantalla.
    De vez en cuando me escapo a este tu sitio, aunque tu no lo sepas o no te lo imagines, para mi es la única forma de saber de ti.
    Me encanta todo lo que leo y veo, y sobretodo leer los escritos como sí fueses tu quien me los leyera… Dicen que lo primero que se olvida de una persona es su voz… Eso quiere decir que nunca te he olvidado.
    Se que no te hará mucha gracia este email (aún no se sí te llegara) pero gracias por lo que escribes, no sólo porque me encanta, también porque cada vez que te leo, es como sí estuvieras a mi lado. Y créeme, yo no te he olvidado.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s